I d’un temps ençà, sobretot des que el Barça guanya i a Madrid se’ls veu el llautó, que sempre són els mateixos que s’han de retractar quan ells s’ofenen. Ara que l’ambient social i polític s’està coent a foc lent revifa, si és que mai va desaparèixer, la relació en l’imaginari col·lectiu del catalanisme amb el Barça i l’espanyolisme amb el Madrid. I en aquest sentit tothom acaba tenint les mans empastifades i fregant-se-les a la samarreta i a la bandera.
Quan Eto’o es va deixar endur per l’entusiasme antimadrista durant la celebració d’un campionat el van forçar a disculpar-se. D’acord, no és assenyat fomentar aquestes passions des d’una posició com la seva; però si Raul i Roberto Carlos van fer el mateix des d’un balcó institucional, per què aquests no han de demanar perdó? Per què Sergio Ramos no va dir que potser s’havia excedit amb les seves crítiques a Piqué per utilitzar el català en una roda de premsa enlloc de rematar-ho amb un viva españa! via twitter? Per què ningú no criticava ni s’escandalitzava per les fotos que jugadors com Raul, Ramos, Karanka o Figo es feien amb banderes dels UltraSur, coneguda i temuda banda de hooligans madridistes explícitament feixistes? Per les mateixes raons que Oleguer Presas és un dimoni terrorista i Salva Ballesta cau simpàtic quan celebra els gols amb salutacions militars.