> Quant pesa un tòpic?

(Article publicat al suplement cutural DIS el gener del 2017) El periodista Jordi Graupera venia a dir, en una tertúlia radiofònica abans de les eleccions nordamericanes, que els tòpics dispensats des dels centres influents tradicionalment demòcrates ubicats en estats com Nova York o Washington respecte a l’Amèrica rural  corrien el perill d’afermar allò mateix que …

> ‘El roce también hace el cariño’ (conté espòilers)

Article publicat al suplement cultural DIS el juliol del 2016 L’amant d’una nit furtiva que vivim intensament ens pot deixar una marca inesborrable. En la brevetat només hem tingut temps de compartir la versió més alegre, elegant i festiva, així que per completar el quadre de la seua personalitat caurem en la temptació d’omblir els …

> (In)comunicació

Article publicat al suplement cultural DIS el maig de 2016 Durant la darrera fira dedicada a l’art contemporani Art Basel de Miami, el desembre passat, una jove va apunyalar-ne una altra. La resta de visitants van trigar uns minuts a comprendre la gravetat dels fets: creien que era una performance i mentre especulaven sobre el …

> Sempre fa de mal fer

SEMPRE FA DE MAL FER

(article publicat al dominical Lectura del diari Segre el diumenge 3 de novembre de 2013)

La pàgina en blanc d’un processador de textos potser mai no serà com el paper palpable d’una màquina d’escriure; però és infinitament més còmoda i amable; -no es poden arribar a imaginar quants fulls embrutaria abans no donés per acabat un article quinzenal, intranscendent i banal com aquest-. L’avantatge de publicar és que ja no el pots rectificar malgrat les ganes de fer-ho que sovint m’envaeix quan el rellegeixo. A banda d’un instint de supervivència que no em fa gaire apte per a les causes heroiques, si mai tingués ganes d’abandonar definitivament aquest món per la via directa, posposaria el salt final un dia rere l’altre només perquè reescriuria la nota de comiat cada vegada que la repassaria; no estaria segur si és la definitiva i exacta, la deixaria reposar una altra nit i l’endemà, inevitablement, la refaria de nou.

> Realitats inescrutables

REALITATS INESCRUTABLES

(article publicat al dominical Lectura del diari Segre el diumenge 20 d'octubre de 2013)

En llegir-ho al diari em va semblar, com deia aquella aficionada al fútbol de ses illes que treuen a l’APM, es colmo. El noi de Saragosa que a començaments d’octubre va clavar fins a disset ganivetades a l’alçada del cor de sa mare després de propinar-li un cop de puny que la va deixar estesa, va enviar un whatsapp –missatge de text a través del mòbil- als seus amics per acomiadar-se; els deia que adéu, que tot s’havia acabat, que havia matat la seva mare.

> Cadascú a la seva

CADASCÚ A LA SEVA

(article publicat al dominical Lectura del diari Segre el diumenge el sis d'octubre de 2013)

És un muntatge fotogràfic: el matrimoni Aznar-Botella esmorza en un menjador molt barroc i ella és a punt de beure una canya de cervesa. José Maria, mirant-la amb sornegueria per sobre el diari, li pregunta si avui no pren cafè amb llet. Ana, irritada, li contesta que se’n vagi a la merda. Això ja corria pel facebook l’endemà mateix de la tercera derrota de la candidatura madrilenya a les olimpíades.

> Se’ls veu a venir

SE'LS VEU A VENIR

(article publicat al dominical Lectura del diari Segre el diumenge 22 de setembre de 2013)

Fa unes setmanes van repetir un trenta minuts sobre el conflicte que estan generant una dotzena de pares a les escoles per raó de l’idioma; (impagable l’argentí amb piscina, déu n’hi do amb quin personal hem de perdre el temps). El model que d’uns anys ençà volen imposar-nos a base de sentències judicials a mida està inspirat en el que s’ha aplicat al País Valencià durant les últimes tres dècades. Busqueu al youtube el valencià a Alacant, una historia amagada; hi trobareu un documental de tres quarts d’hora sobre el futur que els Populars de Camacho, el Mundo de Ramírez, el Planeta de Lara, els Ciutadans de Rivera, la Razón de Marhuenda i companyia han projectat al principat; una carrera a llarg termini que es poden permetre perquè tenen pasta y el estado somos todos. A les comarques més al sud la desaparació del valencià està sent implacable, un mètode sistemàtic de substitució que s’ha basat en la creació, a dues generacions vista, d’una societat que no necessita el valencià per viure i obertament el menysprea.

> Això és avorriment

AIXÒ ÉS AVORRIMENT

(article publicat al dominical Lectura del diari Segre el diumenge 25 d'agost de 2013)

Em sorprenen tristament les lògiques inversemblants i perverses, d’una estupidesa palmària. No estic parlant de les taxes que el govern central vol aplicar als qui tenen plaques solars per compensar el prejudici que implica per les grans companyies elèctriques; això no és absurd, és una altra conseqüència de tenir governs liberals.