> ubèrrim

Ubèrrim -a adj Clarividència, furgar els calaixos i els records. Providència, resseguir amb el dit la prestatgeria, arrossegant la pols del peu dels llibres que dibuixen, un vora l'altre, una sanefa imaginària i imperfecta. Excel·lència, llepar un gelat i tancar un ull escalfred davant la televisió de trenta-dues polzades. Cinc minuts de marge per retallar …

Anuncis

> esllanguir-se

esllanguir-se v Menja amb desgana, esforçant-se amb voluntat obcecada per no gaudir, per patir, per ennuegar-se i vomitar, en acabar, el plaer privat. Privat de prohibit, prohibit de vot massoquista. Un dia i un altre fins esllenguir-se, fins dur la roba baldera i fer ulleres de pres faltat de son, reu de la pròpia por, …

> desmanyotat

Desmanyotat -ada adj Recargolada, adormida en posició prenatal, el braç sota el coixí i l'espatlla desmanegada, donada, excessivament elàstica. Joc de tendons forçats i una manera desmanyotada de creuar el carrer amb semàfor vermell, d'obrir una taula de menjador, de fer l'amor furtiu al seient del darrera o de baixar la capsa d'eines d'una prestatgeria …

> sotjar

Sotjar v Érem girant la cantonada quan aguaitàvem les veïnes, cames llargues, cuixes tendres, sense valor per assetjar-les. Tancàvem els ulls, olors picants, espiant amb el cor oblidat a la tauleta de nit, i sota el llit, un mocador empastifat d'imatges humides i somiejos atzarosos que sempre amaguaven el cap sota les mateixes faldilles. ***

> melodiós

Melodiós -osa adj Una cantarella suau, tendra, esponjosa i lírica pot ser, segons què et diguin i en quines circumstàncies ho facin, aspra, dura, resseca i d'una èpica amenaçadora. Quan no et renoven el contracte, et passen la factura del mecànic o et diuen que ja no t'estimen amb una veu que perd la mel …

> levític

Levític -a adj Ciutat levítica, ciutat podrida. És aquesta la rima d'un inconscient col·lectiu i marginal que s'embruta els peus al riu, vermell d'escorxador i sang calenta. Cavalls turmentats relliscant maldestres i estressats en l'asfalt oliós d'una nit calenta, picant amb el cap esberlat als retrovisors d'un taxi aparcat en doble fila, esperant una carrera …

> flegmàtic

Flegmàtic -a adj Característica calmosa, estat cadenciós, segregació parsimoniosa, posat ronser, humor sorn, actitud impertobable i rostre gamoi. Naturalesa flegmàtica, un posat malaltís, buit i arrosegat, dels que posa nerviós i espavilaries amb una clatellada. avantsala, potser, d'una depressió central on hi rellisquen i reposen els desitjos, on s'hi estanquen els ànims i s'hi ofeguen …

> llestesa

Llestesa f Ser la qualitat és, ha de ser, especial. Ja no es tracta de ser astut, espavilat, intel·ligent o una persona tant singular que es pot arribar a qualificar de circumspecte; sinó que n'ets la qualitat. Ja no val acumular adjectius, sinó centrar-se en subjectes, en essències tant especials com lletjor i estretor. Ser …

> escorraines

Escorraines f. pl. M'agraden les paraules que només tenen vocació col·lectiva. Són les darreres, les escorrialles, però van totes juntes i no s'abandonen les unes a les altres al fatal destí de ser l'últim despenjat de la fila. Qui mira enrere i ja no hi troba ningú és qui tanca els llums; qui s'endú les …

> adelerat

Adelerat -da adj Sang calenta i galtes excitades. Pressa i certesa de compte enrere. Desig compulsiu, servicial al plaer d'una recerca instintiva. Vici que t'apremia amb ambició, amb ànsia. Rebutja la inapetència de la raó estreta, colgada sota l'asfalt de la metropoli, de la civilització asfixiant. A qui no agrada i enrojola ser furtivament observat …