No tinc temps de res, només d’alçar la vista per donar la mà, agafar el llibre, somriure i preguntar a nom de qui. Amb estima, amb il·lusió, amb afecte, amb una col·lecció de noms recurrents i dolços; els mateixos que fa servir una mare d’aquelles que diu amor als fills dels altres amb una carícia …
> Tirat com una burilla
Els dos camioners, asseguts un davant de l’altre amb un llum de càmping gas encès enmig de la tauleta, endinsen les culleres de ferro al fons dels plats fumejants i en treure-les, plenes, les bufen. Callen, no es miren, només mengen. L’Aitana els fita des del bosc i s’aferra al ganivet que guarda a la …
> I somriu i diu vigila
Els fars van descobrint més enllà de la boira un paisatge gèlid d’herbes mortes i oliveres adormides. A Montesquiu el Ramonet enfila el carrer dels Solans i frena al número tres, a cal Coloma, per deixar-la. Afluixa la música i no diu res. A vegades la mira d’una manera que a la Fàtima li costa …
> Dura vint-i-tres segons
(publicat al suplement cultural DiS del diari Segre el febrer de 2017) Els mossos han tingut la delicadesa de deixar-la passar a una sala allunyada de les càmeres, no hi ha finestres al carrer ni un carregador per al mòbil. Mira el vídeo una altra vegada i la pregunta, recurrent i suada, no se la …
> De moment tot va bé. 2a part
(publicat al recull de joves narradors lleidatans compilat per l'IEI de Lleida, Sant Jordi 09) il·lustració de Cisco*ksl L'última vegada que vam anar amb la Laura a la platja ens vam perdre per les variants de Reus. Encara avui no entenc com ens ho vam fer per acabar encarats direcció Falset si havíem de tornar …
> De moment tot va bé (1a part)
(publicat al recull de joves narradors lleidatans compilat per l'IEI de Lleida, Sant Jordi '09) Il·lustració de Cisco*ksl De moment tot va bé, de moment sembla que tot va bé. Per uns instants recorda l'Odi, aquella pel·lícula francesa on un paio amb cara de pocs amics explica l'acudit d'un que repeteix aquesta frase mentre cau …
> I qui dius que l’ha escrit?
(publicat sense il·lustració a l'especial Sant Jordi '09 del Setmanari Directa) > I quin llibre l'hi has regalat al teu home? > Una biografia no autoritzada d'Eric Castel. > Aquest no jugava al Barça? > I passejava noies del Camp Nou per la Diagonal amb un gintònic per la finestra per no …
> Al final sempre hi ha algú que fuig
(publicat al setmanari l'Independent de Gràcia del 17 d'abril de 2009) il·lustració de Cisco*ksl S'han tret totes les caixes? L’alarma està connectada? Els llums del magatzem de baix estan apagats? Suposo que no queda ningú, oi? El Manel sempre s'espera, encara amb vestit i posat de guardia, a una vora de la porta, mirant a …
> Quartet de l’eixample. (4a part)
(publicat a TimeOut Barcelona número 35, setembre de 2008) il·lustració de Cisco*ksl Pitja el botonet negre i rodanxó incrustat sobre xapa daurada i gastada, nota com tota la maquinària, cansada pels anys i la monotonia, treballa per estirar l’ascensor de fusta restaurada fins l’última planta, la porta del pis és oberta. L’Andreu va heretar l’àtic …
> Quartet de l’eixample. (3a part)
(publicat al TimeOut Barcelona número 34, setembre de 2008) (il·lustració de Cisco*ksl) En sortir de l’Institut la Marta va a cal Ramis, menús a dotze euros i dijous paella. La Maite, com sempre, l’espera a la barra amb una canya. Dos petons. - Fas mala cara nena, què passa? – No he dormit gaire bé …
