> Una carta confidencial

Avui és divendres. Aquesta tarda, en obrir la porta de casa, he trobat, com de costum, fulletons a tot color de grans magatzems que el repartidor ens llença gairebé a dotzenes i un parell de factures. I també una carta intrigant. Era beix, i amb lletres negres hi posava que era confidencial i urgente. En …

Anuncis

> Tots a la presó

Goizuetaru és un poble petit del nord de Navarra on l’aire salat que puja del cantàbric es perd entre els boscos vermells i construeix un clima estrany, molt difícil d’explicar. En aquest poble, Herri Batasuna va ser, durant molts anys, el partit més votat. Algunes vegades per majoria absoluta, d’altres relativa. Allí, els qui aposten …

> Drosophila melanogaster o l’absurditat de la informació

En l’actualitat, si vius més o menys integrat a la societat occidental, tens accés a molts mitjans d’informació. Centenars de televisions entre la retransmissió analògica i la digital; diaris de pagament, rotatius gratuïts i revistes a desenes; ràdios per ones i per internet; i la mateixa xarxa amb milers de pàgines web. És evident que aquesta societat evoluciona, pel que fa a les comunicacions, a una velocitat vertiginosa. I ara vivim amb normalitat, (i sobretot les generacions més joves), el què era impossible d’imaginar pels nostres avis, els quals s’ho miren tot amb un cert escepticisme. L’oferta informativa és tant ampla que fins i tot t’hi pots perdre i, si et deixes endur, acabes llegint que uns científics anglesos han desxifrat el primer catàleg de les proteïnes que es troben en els espermatozous de Drosophila melanogaster, (la mosca de la fruita).
I si no m’aturo a pensar en allò que faig, m’empasso tota la notícia sense adonar-me’n! Aleshores sé que n’han trobat 381; que tenen una semblança impressionant amb el semen dels ratolins i dels homes; i que això ha de servir per avançar en el coneixement del sexe en general, la reproducció de la humanitat en sentit ample i de l’esterilitat masculina en particular.

A mi, per uns moments aconsegueixen enganyar-me i crec que la notícia és interessant, que m’aporta nous coneixements sobre la vida i món global. Però de la mateixa manera que l’assimilo, en poca estona s’esvaeix del meu cap i no la recupero mai més. És evident que no aprofito l’hora del cafè per comentar el número de proteïnes de la Drosophila melanogaster amb els companys de feina. Aleshores em pregunto perquè jo, des de Lleida estant, acabo llegint aquestes absurditats quan només intento estar al corrent del què passa al meu voltant. L’estudi en qüestió pot ser molt intrigant si s’està subscrit a la revista especialitzada Nature Genètics, però a la resta crec que no ens interessa gaire, per no dir gens. És més, probablement cap estèril vulgui saber que la seva cura serà gràcies a les mosques de la fruita.

El fet és que hi ha una xarxa d’empreses que inverteixen el seu temps en rellegir la revista aquesta, en seleccionar-ne l’estudi, en fer-ne un resum per a tots els públics i convertir-la en notícia, en fer-la córrer per les agències anglosaxones, en repassar aquestes i seleccionar-ne la nota, en traduir-la i penjar-la a una altra agència, en trobar-la i finalment editar-la perquè el conjunt de la societat la tinguem a l’abast.

I al final, una investigació científica que es troba en una fase primerenca respecte un hipotètic ús mèdic últim, es converteix en una notícia absurda que relaciona les proteïnes del semen de les mosques amb el futur de la humanitat. Així que tot queda descontextualitat i acaba sent per a tots els públics una cosa que no ho és. I aquesta vegada he parlat d’un estudi que a priori sembla seriós, però si repassem agències de notícies per internet, diaris gratuïts o els telenotícies d’Antena3, acaben explicant-nos que una universitat canadenca ha arribat a la conclusió que conduir per carreteres secundàries amb la finestra abaixada allarga la vida del qui seuen al seient del darrera, o que els paraigües de color verd són bons pels problemes de fetge, o que dur pantalons acampanats millora les relacions de parella.

Això sí, sempre són notícies acompanyades d’estadístiques i declaracions de doctors universitaris, uns mínims requisits que en legitimen la veracitat i, per defecte, les converteixen en informacions aparentment útils. Tot plegat una maquinària disposada a omplir-nos de dades i dades fins les orelles, fins confondre’ns i atraure’ns cap al punt més absurd de l’actualitat tot fent-nos creure que som persones al dia. Però si la informació és poder, l’esperma de mosca és palla.