Interior. Dia. Despatx gran il·luminat per un fluorescent que pampallugueja. Una taula i una cadira, un llum de peu sense bombeta sobre el qual hi ha una jaqueta texana i un sofà de pell negre de dues places, vell i desgastat. Per una finestra petita amb els vidres bruts entra el soroll de fons d’una …
> Un món possible
Tant és si Edward Bloom no va pescar mai el peix més gran del Mississipí, el que compta és el relat. Big Fish és una meravella sobre la plasticitat del record i la necessitat de reescriure el passat d’acord amb les exigències del personatge, pensant en el llegat del futur. Stalin, que considerava que la …
> L’espurna de la insurrecció
Està una mica nerviós, portava moltes nits escrivint anotacions a la llibreta, omplint el cendrer de burilles, rellegint assajos de Javier Serrano Planes, escoltant les notícies per la ràdio, repassant les actes dels comitès territorials dels darrers tres anys, bevent cafè i cafè amb conyac, retallant paràgrafs, dormint vestit al llit i despullat al sofà, …
> Com si fos una joguina
N’estàs segur? Pregunta el Vicent incorporant-se, movent ràpidament el ratolí per minimitzar la pestanya d’internet que tenia oberta. Mira el Miquel, que s’agafa al marc de la porta del petit despatx sense finestra que dóna directament al vestíbul del centre sense gosar entrar del tot, i el rellotge. Són dos d’onze, merda. Intenta recordar si …
> mal d’esquena
No hi ha res com un bon mal d'esquena per beure dues-centes pàgines de felicitat i engolir deu capítols perduts en una illa del pacífic, o no. ***
> sindicalisme obscur
Els acomiadaments, finalment, han acabat en judici. Els caps no atenen a raons i no entenen les nostres intencions. I és que alguns sindicalistes d'aquest país, concretament a la ciutat de Lleida, li han trobat el gust viciós al fet patronal i prefereixen esmorzar amb els empresaris per apoltronar-se, junts i fent broma, a la mateixa trinxera. Marx …
> També és teu
Més d’una vegada ens han arribat comentaris sobre la densitat del DiS. Observacions sobre si la lletra no és massa petita i els marges massa estrets, un format que transmet una pesantor que no els convida a la lectura. El debat intern va existir, cert, i es va resoldre amb una defensa de la pausa, …
> Quant pesa un tòpic?
El periodista Jordi Graupera venia a dir, en una tertúlia radiofònica abans de les eleccions nordamericanes, que els tòpics dispensats des dels centres influents tradicionalment demòcrates ubicats en estats com Nova York o Washington respecte a l’Amèrica rural corrien el perill d’afermar allò mateix que criticaven. Els acusaven de votar Trump perquè eren uns racistes …
> Una soca enduta pel corrent
No vaig sentir res. Potser un cert alleujament, sí, però més per la constatació que les infermeres ho gestionaven com un traspàs normal i previsible que no pas per l’acte en si. No hauria sospitat mai que seria capaç de fer-ho, però tampoc em vaig avergonyir de tenir aquells pensaments per primera vegada. Una idea, …
> És l’única sortida
Amb el cap entre les mans i els colzes sobre els genolls, l’Alberto fixa la mirada entre els peus nus, en els milions de plecs que fa la llana verge de la catifa de tres per quatre metres que Milton Glaser va anomenar Shakespeare a Àfrica. Li agradava invitar els convidats a passejar-hi descalços i …
