> [Ets un fill de puta]

[Ets un fill de puta ]

[ Diumenge dino amb ma mare, ja li donaré records de part teua ]

[ “Dos joves que havien acompanyat –era evident que a contracor– una senyora gran que devia ser la seua àvia, en sortir del teatre van exclamar que els havien robat dues hores de la seua vida i van tractar l’obra d’insaborosa i desconcertant” ]

[ … ]

[ Avorrida i desconcertant? ]

[ Insaborosa ]

[ Fa el mateix mal ]

[ La veritat és que van dir alguna cosa així com “iaia, hem vingut perquè és el teu aniversari i et feia il·lusió i tot això, però has de pensar i creure que aquesta obra és una merda” ]

[ Se suposa que encara t’he d’estar agraït? ]

[ No ho saps prou ]

[ Què vols dir amb això? ]

[ Volies alguna cosa o només insultar-me? ]

[ En lloc d’escriure que el públic va aplaudir tanta estona que vaig haver de sortir a saludar tres vegades, tu vas trobar els dos únics capullos que em consideren un fill de puta ]

[ No manipulis, deien que l’obra era una puta merda, no comentaven res de la teua mare ]

[ Per al cas és el mateix ]

[ Això ho has dit tu ]

[ Deus estar content ]

[ Què vols que et digui, ahir em va arribar una multa de trànsit i demà tinc hora amb l’uròleg. Ha començat la decadència i a partir d’ara tot fa baixada ]

[ I m’ho fas pagar a mi? ]

[ El metge no cal, que va per la mútua, però si vols et dic quant puja la multa i em fas un ingrés ]

[ Ets molt enginyós, quina gràcia. Mira, em pixo, hahaha. Per què no t’hi dediques tu, al teatre? A veure quants soldouts aconsegueixes ]

[ Saps més bé que jo que els crítics som autors fracassats que utilitzem les nostres cròniques per canalitzar la frustració i la impotència i bla bla bla ]

[ Ja m’ho imagino, segur que faries una obra d’aquelles que us agrada dir-ne rabiosament contemporània i que interpel·la l’espectador; un cop de puny a l’estómac, un crítica corrosiva a la societat postmoderna; una d’aquelles que la gent aplaudeix per no sentir-se imbècil]

[ No et pensis que no hi he donat tombs, sobretot si el nivell de referència són els teus llibrets. Com t’ho podria dir per què no t’ofenguis? Són ranxo mediocre per a jubilats analfabets que guarden vídeos de la Maricarmen y sus Putos Muñecos i van mantenir en cartellera durant una pila d’anys, massa pel meu gust, aquella Extraña pareja del Joan Pera i l’altre. Sort que es va morir, si no encara hi foren ]

[ Tu series dels que passen a la història amb una sola obra i només quinze dies de funció a la Flyhard. En acabar t’esperaries a fora al carrer amb una ampolla de cava i quatre copes per als quatre pedants que haurien vingut per fer-te la rosca dient coses com esplèndida!, sublim!, apoteòsica!, insuperable! ]

[ Aquesta és la col·lecció d’adjectius més patètica que he llegit en molt de temps. Si algú em diu això li escupo a la cara, qui fa servir sublim avui en dia? I amb signes d’exclamació, per favor, com si fóssim en una peixateria ]

[ Sempre tant corrosiu, sempre a punt per a la rèplica més enginyosa i punyent. La pregunta que em faig és: d’on collons treus tant d’odi? ]

[ Que no llegeixes el diari o mires el telenotícies de tant en tant? ]

[ Ara resultarà que jo sóc culpable de la fam al món, la Guerra de Síria, el procés independentista i el desgel de l’Àrtic. Per què ho pagues amb els pobres que només volem guanyar-nos la vida humilment amb el teatre? Quina necessitat tens d’atacar-me d’aquesta manera? ]

[ Tampoc no et passis, que vius en pis de dos-cents metres quadrats a l’Eixample i tens casa a Portlligat ]

[ A veure si ara em diràs que no m’ho he guanyat, que no recordes quan anàvem a FiraTàrrega i dormíem a la furgoneta? ]

[ I tu no recordes quan escrivia que eres una de les veus amb més personalitat de la dramatúrgia catalana? ]

[ I què ha canviat des d’aleshores? ]

[ Per què no assumeixes que potser hi ha gent a qui ja no agrada el teu teatre? Tant et costa d’acceptar que algú, ni que sigui un pobre i humil crític literari amb problemes incipients de pròstata, pugui pensar que ets mediocre? ]

[ Veig que se t’acaben els adjectius per desprestigiar-me, ja m’has dit mediocre dues vegades ]

[ Ordinari, banal, fútil, comú, vulgar, insubstancial ]

[ Encara rai com t’estalvies de dir-me comercial ]

[ Això seria insultar el lector, suposant que encara hi hagi algú, a banda de tu, que es llegeixi les meues cròniques teatrals. El que sap tothom és que des de fa mil anys que al Paral·lel només s’hi estrenen vodevils de merda ]

[ Abans deies que tenia personalitat, que no deixava indiferent, que els espectadors recordarien la meua obra per molts anys ]

[ He de reconèixer que em fascines, no conec ningú que hagi perdut tant l’olfacte per a les subtileses i sigui tant refotudament egocèntric com tu. Es nota que ja no recordes l’últim que et va dir imbècil a la cara ]

[ Una cosa és criticar la meva feina i una de molt diferent ja és insultar-me. Jo em pensava que érem amics ]

[ Érem cunyats ]

[ Ara ho entenc tot ]

[ No n’estiguis tan segur ]

[ Quina culpa en tinc jo que ma germana t’hagi deixat? De debò que em fas pagar a mi la vaixella trencada? Quins pebrots! ]

[ Una de les coses més insuportables de les teues obres és que els personatges són tots com tu, senzillament emboliquen la trama perquè només s’escolten a ells mateixos ]

[ És el que has insinuat ]

[ El que insinuo és que abans no em jubili hauré pogut publicar una, com a mínim una, crítica sincera i vertadera del gran dramaturg Pere Vallespí. Gran i dramaturg ho has de llegir amb un to irònic tendint a burleta, t’hi faig èmfasi perquè tu series capaç d’enfadar-te perquè et penses que et dic vell, que també. Per fi, repeteixo, puc escriure obertament el que penso dels teus muntatges, ja no he de passar comptes amb la teua germana ]

[ Tot era una gran mentida? ]

[ La veritat és que, al cap de l’any, els estius que passàvem a la Costa Brava relativitzaven els esforços ]

[ Ets un fill de puta]

+++

(conte publicat al suplement cultural DiS del diari Segre el febrer de 2018; títol original: [No n’estiguis tan segur])