> sindicalisme obscur

Els acomiadaments, finalment, han acabat en judici. Els caps no atenen a raons i no entenen les nostres intencions. I és que alguns sindicalistes d’aquest país, concretament a la ciutat de Lleida, li han trobat el gust viciós al fet patronal i prefereixen esmorzar amb els empresaris per apoltronar-se, junts i fent broma, a la mateixa trinxera. Marx ja plantejava que la lluita de classes és un conflicte d’interesos; el que potser no va sospitar mai és qui els compartiria, aquests interesos. I ara nosaltres, des de l’atur, veiem una imatge altra volta suggeridora i desagradable: la de sindicalistes de carrera i empresaris a sou fent-se els ofesos amb la panxa plena i conspirant plegats en perjudici dels seus antics subordinats. El capitalisme, com sempre, ho assimila tot. Jo no tinc tant estòmac. 

***