> Realitats inescrutables

 També va trucar al seu pare, qui va avisar la policia; a partir d’aquí es desplegar el protocol habitual, filtració inclosa. Abans que el domicili s’omplís de gent i el detinguessin, vora el cos calent de la mare, tot ple de sang, ell brut i el ganivet per allà terra, va haver d’enviar alguns missatges més per fer valer el seu drama. Els amics del noi no es van prendre pas seriosament el primer i més aviat van fer broma amb l’assumpte. El seu text original, reproduit als diaris, és directe i neutre, els exposa els fets d’una manera crua; un telegrama, un comiat fred sense més, sense icones confuses de plors desconsolats ni cares de circumstàncies. Els qui el van rebre van entendre la confessió en sentit metafòric i van començar una conversa que intueixo de disbarats. Ell devia mirar el cadàver i pensar que eren idiotes. En l’últim missatge, potser perquè les conseqüències trucaven a la porta, tansols els advertia que si no el creien que miressin les notícies. 

 

D’entrada em va semblar una reacció una mica macabra, encara que la majoria de morts violentes sempre tenen un punt més aviat ridícul i absurd, aquell interrogant sense resposta convincent quan ja és impossible arreglar la trencadissa. Car més tard, pensant-hi una mica, -no gaire, el just per fer aquesta article-, em va semblar prou lògic; has fet una cosa realment excepcional, -matar la teva mare-, i el primer què et passa pel cap és compartir-ho amb els amics. Les emocions estan al límit del col·lapse, literalment sues adrenalina, les cames et tremolen i la ment és un bullidor; necessites explicar-ho i tens a qui fer-ho. I aquest detall és el què posa un grau més de por en l’assumpte i esquerda els esquemes. No es tracta d’un personatges solitari, introvertit, emocionalment distant i calculador, un marginat social que cultiva odi en els marges més foscos del cor i el bombeja per les venes. Tenia amics, una colla que es comunicava a través de missatgeria instantània; complicitat i confiança per fer facècia, -sinònim de broma segons el diccionari-; uns comentaris guardats que ara deuen rellegir amb vergonya, desconcert i malícia.

 

I tot això, sí, només per dir que no sé perquè la va matar ni què va passar realment fins el dia que va passar; senzillament em sembla que tot, el tot abstracte que es concreta en aquestes històries, és tant complicat i palmari com inescrutable.

Anuncis