> Cadascú a la seva

Sovint es reivindica (o s’acusa) les xarxes socials virtuals de ser una eina per estendre idees tant perilloses com útils, tant falses com certes, tant interessants com insubstancials i prescindibles. Alguns ho veuen com una amença i d’altres com una oportunitat, però en general no es posa en dubte la seva utilitat per fer passar informació de retina en retina entre la gent connectada en rigurós directe, sense interferències. Ara bé, quina és la seva capacitat per transformar els pensaments personals i la perpectiva que cadascú té del seu entorn? Ara no tinc temps de buscar si existeixen estudis al respecte, però m’atreveixo a llençar una hipòtesi perquè això només és un article a la darrera pàgina d’un dominical.

Al món hi ha de tot, internet ha permès connectar les perversions més incofessables, els gustos més rocambolescos i les opcions més marginals en tots els aspectes de la vida imaginables. -No estàs sol, sempre hi ha algú que ha tingut la mateixa idea i tampoc se l’ha pogut treure del cap, busca’l i segur que trobes un grup que ho defensa amb orgull des de l’anonimat virtual-. A voltes, lluny de ser un plafó on descobrir noves maneres d’entendre l’existència i la convivència que ens facin trontollar les pròpies, hi trobem les raons perfectes, verídiques o no, per reforçar les nostres conviccions. Les edicions digitals de tots els mitjans permeten comentar les notícies i els articles d’opinió, només cal resseguir uns quants d’aquests fórums oberts per veure com, lluny d’un intercanvi d’idees constructiu, la gent radicalitza postures i s’acaba insultant, acusant mútuament d’ignorant, esfonsant els peus en la pròpia sensatesa i obligant l’administrador del debat a tancar-lo perquè la cosa s’ha desmadrat. El titular més innocent pot desencadenar una diarrea verbal entre hilarant i vergonyosa.

L’expansió d’una idea implica la conversió dels qui no hi havien pensat mai o ho feien diferent, però la vida social virtual és un reflex d’una part de la realitat –no es connecta pas tothom, això tampoc cal oblidar-ho-, així que la notra permeabilitat ideològica a la xarxa no només em sembla escassa, sinó que tendeix a tancar-se i evitar filtracions. Anem a buscar allò que ens agrada i davant l’altre, l’anonimat no ens serveix per posar-nos en dubte sinó tot el contrari. L’acudit dels Aznar-Botella no crec que es faci circular entre las Nuevas Generaciones; ells se’n passen d’altres.

Anuncis