> Se’ls veu a venir

 El nacionalisme institucional ha après a ser pacient i avançar amb la força i la confiança que dóna una estructura d’estat. Som europeus i s’han de guardar les formes, deixant per als periodistes viscerals, els tertulians grollers, els intel·lectuals orgànics i els polítics de segona fila la pressió mediàtica i l’agresivitat més crua. Ara demanen el bilingüísme, però José Domingo en un tall del reportatge va dir una frase que els descobreix les vertaderes intencions. Aquest funcinari nascut a Barcelona, diputat per Ciutadans la passada legislatura fins que Albert Rivera el va fer saltar, va dir clar i castellà que “yo no tengo el derecho a obligar a la gente a que me entienda” –en referència al català, és clar-.

Mentre nosaltres ja hem renunciat al fet que la gent el sàpiga correctament i ens resignem a la idea que, com a mínim, els nostres conciutadans ens comprenguin, ell afirma que no té ni perquè entendre’l encara que visqui a Catalunya. Intueixo que Domingo és d’aquests personatges amb incontinència verbal i ha desvetllat el què realment pensa una part inquietant de la nostra societat, volen viure a Lleida com si això fos Valladolid i a la llarga, com passa a Alacant, no volen ni haver d’escoltar la llengua del país on viuen i on, fins i tot, han nascut. Salvant les distàncies, però amb els mateixos tics del colonialista que se sent propietari de la terra i la gent conquerides, Domingo és com un africàner. Defensa l’aparheid lingüístic, la creació d’una societat intolerant, beligerant i impermeable per raó de parla. Ara en diuen bilingüísme, el discurs a mitjà termini serà que el català no cal aprendre’l perquè és una pèrdua de temps i diners. Tots els antecedents, fets, estudis i arguments fa massa temps que són sobre la taula, posicionar-se va segons les sensibilitats i afinitats de cadascú.

 

Anuncis