> Això és avorriment

Em refereixo a la negativa del jutjat de Tremp a registrar una nena amb el nom d’Àreu perquè li sembla que pot conduir a la confusió. Aquest fals problema no afectaria la interessada en el sentit que li provoqués transtorns de personalitat i identitat sexual, -per això ja tenim els Teletubbies-, sinó les terceres persones que s’hi haurien de dirigir. Entenem, per exemple, que una telefonista comercial la trucarà d’aquí vint anys per endosar-li un producte prescindible i no sabrà, just abans que ella despengi, si dirigir-s’hi com a senyor o senyora. Un malentès que el jutge, d’una bonhomia que li sobresurt de les butxaques, ha volgut evitar sense comptar, és clar, amb tota aquella gent vinguda de la Xina o el Sengal i que posa als seus fills noms originaris de les seves terres; noms que la resta som incapaços d’endevinar en termes sexuals i tant hi fa. Aran, Pau o Àlex valen per ambdós sexes i com canten els Manel, no passa res.

Cada vegada que em renovo el document d’identitat, i abans de lliurar-me’l, em pregunten si hi ha cap error; els dic que sí, que mon pare no es diu Jaime ni mare Maria Nieves. Generalment em miren desconcertats i em remeten al llibre de família i el registre original; el següent, sisplau. Diguem doncs, que hem millorat ja fa més de tres dècades que ens deixen oficialitzar els nostres noms. Amb excepcions, és clar; fa uns anys hi va haver problemes perquè els funcionaris d’algunes finestretes, generalment vinguts de fora, es negaven a validar Pep argumentant que no era un diminutiu tradicional; havien de posar el Josep original o Pepe. Potser eren madridistes.

Al jutge de Tremp però, no el podem acusar d’arbitrari i de no prendre’s la feina seriosament; per argumentar la seva negativa va consultar els arxius oficials del 2012 en endarrere sense trobar-ne cap; va trucar a l’Ajuntament d’Alins (d’on depèn el petit nucli) per indagar sense èxit si era un nom tradicional o hi havia cap Mare de Déu d’Àreu (/malgrat que ara sabem que almenys n’hi ha un, nen, a Sant Cugat del Vallès/). I enlloc de sentir-se orgullós de ser el primer jutge de la història de la humanitat que registra algú amb aquest nom, va preferir posar-s’hi travesser. Davant la fermesa dels implicats, al final va convocar el pare i la mare i els va oferir una solució, afegir-hi Maria. Ells van acceptar per tancar el tema i abans de marxar els va dir que amb el temps podrien eliminar Maria i deixar-ho en Àreu sol. I per això tanta tonteria? El més divertit però, és que va fer un joc de paraules que recorda més a Josep Maria que a Maria Josep.

Anuncis