> esmussar

ESMUSSAR

v

El temps no l’hi donava la raó, però tampoc no la hi treia. Tansols es perdia, en els prestatges d’una memòria mal ordenada, classificada amb desgana i seguint sovint criteris contradictoris i dates errades, qualsevol rastre de fets, arguments, anècdotes o relacions de causes i efectes que el justifiquessin. Miop per encertar l’angle des d’on sempre havia vist el punt feble i contradictori de tot el què l’envoltava, desconcetat i massa vegades perdut, la certesa injustificada que la mort seria dolorosa l’hi havia esmussat el pensament, amorosit les idees, anestesiat la ironia.

Anuncis