> deglutir

Deglutir

v

arrossegant-se amb el sigil de qui fa durícies arrencant els ulls d’una cabra estimbada i li mossega el tendrum del coll trencat; crostes resseques al sec de la cama, arrencades, llepades, cicatritzades i tornades altra volta a ser cruspides en un deliri d’avorriment nocturn. I les ungles llargues per furgar la terra i escapçar llagostes i mosques i rascar els minúsculs plecs musculats d’un forat que, malgrat les contorsions juganeres a la fresca d’un prat de primavera, no s’ha vist mai. Deglutir carn crua i cagar fort, udolar les hores mortes sense saber que mai no serà qui tampoc voldria.

***

Anuncis