> Administració de silencis

Sovint, quan en una crítica cinematogràfica elogien una cinta perquè administra magistralment els silencis, volen dir que el director, en connivència amb el guionista, ha gravat, segurament amb enquadraments trencats i enfocaments forçats, escenes francament soporíferes, innecessàriament llargues, sincerament buides, falsament subtils, feixugament sensibles i horrorosament avorrides. Perquè en el fons, calla qui no sap què dir i ofega els seus personatges en expressions i moviments comatosos qui és incapaç de fer-los dir, o senzillament de fer-los fer res. I no ho dic per tu, que consti.

***