> Fes-te un facebook i ves fent

(publicat al setmanari la Directa el 26 de novembre de 2008)

09_01_08._feste_facebook_i_ves_fent.jpg

il·lustració de cisco*ksl

Sóna el despertador, són les deu i avui és onze, Ningú ja hauria d’haver cobrat l’atur. S’aixeca, es vesteix, esmorza i baixa al caixer per actualitzar la llibreta i comprovar que ja ha cobrat la primera nòmina de la casa gran. Fa un mes i mig se li va acabar el contracte; la crisi havia estès la por, la por havia aparcat els projectes i un cop de vent va traspaperar la seva renovació i li van dir > ho sento, ja et trucarem. Doncs ja em trucareu i ja us ho fareu. Canvi d’aires, un temps per meditar, cobrar de l’estat i > de passada em faré un facebook i buscaré antics companys d’escola.

Després d’un parell de setmanes es lleva a quarts de dotze i sense treure’s el pijama, amb un cafè a la vora, es connecta a internet i s’apunta a una borsa de treball virtual per trobar una feina real. Dades acadèmiques, dades personals i altres preguntes opcionals sobre aficions i expectatives, aptituts i gustos de cap de setmana. En contesta un parell i a la tercera té la sensació que sembla una pàgina per trobar parella. Passa els passos i directe a les ofertes, fracàs absolut. De tècnic superior de projectes només una proposta caducada d’Ontinyent, de noies maques ni rastre. Se’n cansa, entra al facebook i té tres missatges nous penjats al mur, una sol·licitud d’amistat, una invitació a la manifestació per un habitatge digne (s’hi apunta), una altra d’adhesió al grup de fans de les càpsules hoi-poi (s’hi apunta), i una campanya de solidaritat amb uns amics seus acomiadats de manera improcedent que van dur l’empresa a judici sense el suport dels sindicats.

L’endemà, per primera vegada a la vida, entra a l’Empresa de Treball Temporal del carrer Qualsevol. Obre la porta i hi ha set o vuit persones esperant-se, assegudes o dretes, omplint papers, mirant les parets, llegint best-sellers o traient-se la ronya de les ungles. Quan és el seu torn s’asseu i l’atén la senyoreta Aquella. Ho fa amb molta correcció, li demana les dades personals, experiències laborals i què busca exactament. Ell li explica que és tècnic superior de projectes i que busca feina de tècnic superior de projectes. Ella somriu i li explica que aquestes feines són difícils de trobar, li pregunta si no estaria disposat a fer de tècnic auxiliar o a canviar de ciutat. > De ciutat? > Ja entenc que això és una cosa que hauria de parlar amb la seva dona. > Dona? > Era un dir, a vegades la família… > Família? Jo he vingut a buscar feina i vostè s’interessa per si tinc família, està lligant o m’està investigant? La conversa es perd per boscos densos i ell es desorienta i s’enfada. Marxa i quan arriba a casa posa la clau del seu facebook, té ganes de xerrar una estona i desfogar-se.

A la nit troba la tergeta que un dia va deixar-li el senyor Qual de l’empresa Ics. Al matí següent el truca però no hi és. Què desitja? Ell li’n fa cinc cèntims a la secretària i li diu que el senyor Qual no s’hi pot posar però que si vol passi en persona i passi-ho bé. Abans d’anar-hi entra al facebook i es troba a Un, parlen una mica i deixa penjat al seu mur que té pressa, que se’n va a veure una empresa amb una telefonista estirada i antipàtica. Quan hi arriba obvien que ell demanava pel senyor Qual i el conviden a seure a una sala on hi ha revistes de cotxes, viatges, safareig, economia, pit i cuixa i algun diari. Fa gairebé una hora que no passa res i la impaciència se’l menja quan entra una noia, s’agafa un got d’aigua i li pregunta si està nerviós de tant esperar, si vol baixar a fer un cigarret; diu que no i ella s’interessa pel què llegeix i què en pensa del què hi surt. Ell respon vaguetats i més aviat talla la conversa, la mossa s’acaba l’aigua i afegeix > no trigaran a cridar-te.

Es torna a obrir la porta i la mateixa secretaria li confessa > ho sento senyor Ningú, se’ns ha fet tard i avui no podrem atendre’l. Ell pregunta pel senyor Qual i ella li respon amb vaguetats i més aviat talla la conversa mentre el convida a sortir. Quan ell ja és fora la secretària s’asseu a la seva taula, tanca internet, escriu un parell de referències sobre el facebook del senyor Ningú i l’empega al seu currículum abans de llençar-lo al munt dels candidats congelats.