> T’animes, què hi dius?

07_12_11._tanimes._que_hi_dius.jpg

il·lustració de Cisco*ksl

Es dutxa, es pentina com els dies que va a dinar a casa els avis, es posa les sabates de quan es va casar la Laura i un jersei de coll alt que mai no havia sortit de l’armari per tapar les dents d’un drac tatuat que li puja per l’espatlla. A dues cantonades de casa hi ha una oficina de treball temporal i sí, acaba d’entrar-nos l’oferta d’una empresa que té tres o quatre franquícies al carrer major i busca mitja dotzena de joves, preferiblement homes, per a la campanya nadalenca. I de què es tracta? Auxiliar de tercera d’agent comercial i publicitat, no cal experiència, t’animes? Què hi dius? No ho sé, sí, suposo, i quan he de començar? Aquesta tarda, ara fem els papers i dilluns el contracte, ves al carrer major 23, primer segona i pregunta pel senyor Joaquim. Sigues puntual, és a les quatre.

Falta poc per les onze i no truca la Gisela perquè ahir va sortir amb les companyes del gimnàs i dormirà fins al migdial. És en un semàfor i s’adona que no sap on anar, ja fa quatre o cinc anys que els dissabtes al matí els passa dins el llit, lluny de les pistes d’handbol. A l’altra banda del carrer hi ha l’aparador d’una sabateria, i d’entre tots els parells apunta aquelles botes de pell altes, negres, amb taló d’agulla i cremallera daurada que un dia va somiar desperta la Gisela tornant del cinema; a mi m’agraden aquelles, ja me les imagino amb els pantalons blancs que em fan un cul tant maco. Entra, les compra, explica que són per regalar i quan surt li envia un missatge dient que aquesta tarda té feina i que després trucarà i li donarà una sorpresa, que l’estima molt i que se la menjarà a petons quan la vegi.

A un quart de cinc parla per l’intèrfon amb una secretària que el convida a esperar-se en una saleta mal il·luminada del primer pis; a dos quarts li expliquen que ha de repartir propaganda a la porta de la Milano; a tres quarts s’està canviant als provadors de la botiga i a les cinc de la tarda la càmera setze de seguretat de l’eix comercial de Lleida l’enquadra vestit de Pare Noel a la dreta de la pantalla, dringant una campana i repartint els caramels i fulletons que porta en un sarró.

Quina merda de feina, si ho arribo a saber li dic a la porca aquella de l’ETT que se la foti pel cul. Sort que no li he dit a ningú i entre el vestit i el maquillatge no em reconeixeran, si em veiessin els col·legues em moro. Almenys em trauré una pasta i estalviaré per a la moto i les botes que he comprat avui. Una nena s’agafa a les cames del seu pare, sembla mirar-lo amb por i ell encara en té més.

El carrer major va espessint-se poc a poc, les llums fa dies que hi són i pel fil musical ja sonen nadales. Al començament reparteix amb desgana i sembla que toqui a morts enlloc de festes, però cada sarpat de caramels el troba més gratificant. La propaganda no té cap secret, però aconseguir la confiança dels més menuts i veure com s’acosten, paren les mans i somriuen cofois, fins i tot l’entendreix. Recorda com era d’emocionant omplir les butxaques de festa i dir que sí, que s’havia portat molt bé. S’ajup perquè una mare intenta que els seus nens se li acostin, els diu hola i ells vacil·len entre el respecte i l’atracció. A l’altra banda del carrer distingeix les sabates, els pantalons, la jaqueta i la Gisela sencera. Què hi fa aquí aquestes hores? Els nens s’agafen de les mans i també el saluden, intueixen la dolça recompensa i van perdent la vergonya, un noi surt de la sabateria del davant i fa un petó als llavis de la Gisela i li posa l’agafa de la cintura, porta una bossa enorme i els nens s’atreveixen a tocar-li la barba mentre es miren per animar-se l’un a l’altre. Murmura amb claredat mala puta qui la va parir i els menuts es fan enrere, a la mare li costa reaccionar quan el pare noel de la Milano llença el sarró i cridant ets un cabró et mataré i s’arrenca la barba, aparta la gent a espentes i li fot un cop de puny als morros de qui fa uns moments grapejava i petonejava la seva xicota. Ell crida i els nens ploren, la mare els tapa els ulls i ell comença fotre-li cops a l’altre amb la campana. La bossa que duia el noi cau i a dins hi ha unes botes negres de pell altes, amb taló d’agulla i cremallera daurada.