> El gel, el preu i la companyia

Recordo que una tarda de primavera avançada, (el neguit per no perdre el curs apareixia al tercer semestre i jo anava desesperat per entendre les matemàtiques de tercer en classes de més en una acadèmia mal ventilada), vaig entrar a un bar del passeig de Ronda per demanar un cafè amb gel. Diria que tenia quinze o setze anys i ja necessitava, a primera hora de la tarda, la meva dosi de cafeïna. L’home va cobrar-me el gel i allò em va sorprendre i també molestar, perquè no dir-ho. Ja me l’havia pres i vaig pagar, però em va quedar un regust desagradable que no va marxar ni amb les explicacions de l’amo. El gel valia uns diners i s’havia de fer pagar, alguna pregunta mès? Tinc present aquella anècdota perquè de cafès en gel feia dies que en prenia i mai no me l’havien cobrat. El gel vull dir. Era la primera vegada i vaig jurar que no entraria mai més en aquell bar rònec i garrepa. Tant garrepa que cobrava el gel del cafè! Després va resultar que era un comerciant visionari, i poc a poc va ser un costum que va anar imposant-se a tot arreu fins que ja no hi ha cap lloc on el regalin. El gel vull dir. Aquestes idees sempre arrelen amb força, no sé perquè.

Ara ja és normal i tothom sap, de la mateixa manera que un cafè amb llet és més car que un tallat, que el cafè amb gel val 5, 10, 15 o 20 cèntims més que el cafè sol. Les màquines enregistradores més modernes fins i tot tenen l’entrada com a tal a la vora de totes les varietats de cafeteria. El sucre encara manté la categoria de gentilesa de la casa, com la mostassa dels frankfurts, com els tovallonets de paper per torcar-se la comissura del llavi. De sucre, si vols, en pots demanar un altre sobret i no te’l cobren. I si per contra el deixes perquè el cafè és un beure que s’ha d’assaborir amb tota la seva amargor, doncs els és ben igual. Et costarà el mateix. Si te’l guardes a la butxaca fa lleig, però ningú no s’hi fixa i ni cap cambrer faria més que un somriure burleta.

Els bars, restaurants i cafeteries han descobert que el gel del cafè val uns diners que s’han de recuperar i jo ja m’hi he acostumat. De fet, si no he tornat al bar aquell és perquè no m’ha vingut mai més de pas. El gel però, no deu costar el mateix si és per un cafè que si és per una cola, sigui de la marca que sigui. Si en demanes una te la serveixen, normalment, acompanyada d’un got amb gel i un tros de llimona. Pot ser que el cambrer te n’hi aboqui unes glopades o que t’ho deixi a la vora. Si un avisa que no vol gel o simplement no el consumeix, la cola costa exactament els mateixos euros que si t’ho beus tot i a més a més mossegues el tros de llimona i en deixes la pela al cendrer. Un dia vaig preguntar-ho en un bar de confiança i em van respondre, diria que sense pensar-ho gaire però de manera convincent, que amb el preu de la cola, els refrescos en general i els combinats ja hi compten el gel.

Tot i això, hi ha una cosa que no entenc. Si el gel del cafè te’l cobren perquè és un complement prou car com per carregar-lo al client… com és que no te’l descompten quan demanes una cola i no el vols perquè t’agrada sola i fresca, amb tot el seu gas picant que fa fer rots de gran escala?