> Un a un i amb un somriure creixent

L’Angelina Garcia era a casa seva, fent mitja, amb un ull a la feina i una orella a la televisió. Leopoldo, el gat que va adoptar quan va quedar viuda, jeu a la butaca on sempre havia fet la migdiada el seu home. Els veïns, si no fossin a treballar cada matí, haguessin seguit la programació perfectament ja que la senyora Angelina era tant dura d’orella que semblava que visqués al mateix plató del programa.

A quarts d’onze era absorbida pels detalls del cobrellit que tenia entre mans, però en sentir que parlaven de santa Eulàlia, el seu barri de l’Hospitalet, de seguida va deixar caure les ulleres al pitram i va girar-se per mirar la televisió. Leopoldo badallava i Josep Cuní connectava, en rigorós directe, amb l’administració de loteria de la Mercè. La senyora Angelina no se’n sabia avenir, la Mercè havia venut una 6/49 premiada en poc més de tres milions d’euros. Tot i perdre memòria mai no oblidava els costums, i recordà ràpidament que dimecres, en tornar de mercat, havia segellat una combinació feta a l’atzar. El seu home, més aviat autoritari, sempre li feia fer la mateixa juguesca. Encara la recorda perfectament. Però des que vivia sola s’estimava més deixar la sort al sistema aleatori de la màquina. La mateixa que està ensenyant la Mercè per la tele. Ella va mirar-se el seu gat negre i sense esperar resposta va córrer precàriament fins el tercer calaix de la cuina, on sempre guarda la bitlletera, les claus i les ulleres. Mentre tornava va rebuscar entre els tiquets de compra, les fotografies dels nets, un parell de calendaris i un bitllet de deu euros fins trobar la butlleta que havia segellat feia dos dies. Dreta davant la televisió, va anar comparant la sèrie guanyadora amb el paperet que tenia entre les mans fins que va fer un sospir de joia. Leopoldo va xisclar en notar que el cos plomat de la senyora Angelina tombava la butaca tot caient estesa a terra. Va llepar-li la cara, però ella no responia. Després de rondar-la una estona va prendre-li la butlleta amb les dents i va marxar de casa per fer, com feia sovint, un passeig pels balcons i terrats dels patis interiors de l’illa de cases.

El Xavi Benet vivia dos números més enllà, i només a voltes sentia, alguns matins quan estenia la roba pel celobert, una televisió llunyana i indesxifrable que no era prou propera com per entendre-la. En un pati com aquell, les intimitats de tant veïnat es transformen en un joc de sorolls i olors sovint excessiu pel seu gust. En aixecar-se de dormir, com cada divendres, va comprovar al teletext la combinació de la 6/49 del vespre anterior i també va caure al sofà. No el va tombar, no era mort, però era incapaç de reaccionar perquè acabava de viure, en poc més de tres minuts, dos moments d’infart. Amb la butlleta als dits va anar comprovant, un a un i amb un somriure creixent, la coincidència entre la seva combinació i la de la pantalla. Va revisar-ho tres o quatre vegades mentre l’alegria anava in crescendo, es passava els dits pels cabells, mirava el cel en posat agraït i saltava d’alegria. No s’ho podia creure, era milionari! Però un detall va canviar-li el rostre, era segellada de la setmana anterior.

De cop i volta necessitava airejar-se, s’estava ofegant. Enrabiat i confós no sabia què fer. Va picar amb força contra la paret, va tombar el gerro del passadís i es movia per casa sense rumb concret. Necessitava un glop ben fort. Va dirigir-se a la cuina, obrí l’armari per agafar un got i de cop i volta va veure un gat negre a la barana del balconet. De fons tornava a sentir-se aquella televisió, i aquest gat era el mateix que de tant en tant es passejava pels patis interiors i que temps enrere li havia trinxat una planta. Aquesta vegada rossegava alguna cosa i se’l mirava amb cara condescendent. Per uns moments fins i tot hagués jurat que se’n reia. I no va poder evitar-ho. Va acostar-s’hi a poc a poc, xiuxiuejant-li –vine bonic, no tinguis por-, fins que d’una revolada va agafar-lo per la cua i el llençà rabiosament al buit tot cridant –maleït gat fastigós, la culpa és teva!-.

Anuncis